DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOSCAR v. tr.
|| 1. Ficar dins un bosc; cast. emboscar. Muntaren en lurs cavalls e corregueren vers les muntanyes, mas los serrayns se eren enboscats en les muntanyes e no'n trobaren gayre, Desclot Cròn., c. 35. Més avall, emboscats en la gemada arbreda, dexavan entreveure llurs llosats blaus els masos, Oller Pil. Prim 45.
|| 2. Poblar d'arbres un terreny (Griera Tr.).
|| 3. Posar a l'aguait en un lloc amagat, per sorprendre l'enemic; cast. emboscar. Caygueren en mans de uns famosos bandolers qui estaven emboscats per son fi y efecta, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 761). Cans de guàrdia contra los lladres emboscats y secrets, Agustí Secr. 176.
|| 4. fig., refl. Amagar-se per eludir la participació activa en una acció perillosa, principalment en la guerra; cast. emboscarse. «En Toni és molt covard; en comptes d'anar al front ha procurat emboscar-se».
    Fon.: əmbuská (Barc.); amboská (Ll.); emboskáɾ (Val.); əmboská (Mall.).
    Etim.: derivat de bosc.