DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBOTAR v. tr.
Posar dins bótes; cast. embotar, envasar. Tot hom qui hage vi enbotat en la dita placa, doc. segle XV (ap. Balari Dicc.). He enviat a Vilanova per embotar doscentas cargas de vi, doc. a. 1768 (ap. Aguiló Dicc.). Per treure el vi del celler, per ajudar-lo a mesurar, ambotar i carregar, Violant Tragí 83.
    Refr.
—«Vi embotant, i aigua rajant, totes les bótes s'ompliran»: ho diuen els pagesos quan no cullen gaire raïms (Llofriu).
    Fon.: əmbutá (or., men., eiv.); ambotá (occ.); embotáɾ (val.); əmbotá (mall.).
    Etim.: derivat de bóta.

2. EMBOTAR v. tr.
|| 1. Posar dins un bot o cuiro. Embotar, cusir dintre de un bot: aliquem in culeo insuere, Torra Dicc. (Es refereix a un càstig que s'aplicava antigament als parricides, ficant-los dins un bot amb un gall, una moneia, un ca i un escorçó i tirant-los dins l'aigua).
|| 2. Posar la carn trinxada dins els budells per fer les botifarres (Empordà); cast. embutir.
|| 3. Embotar de fluix: esser excessivament crèdul, empassar-se fàcilment les mentides (Ripollès, Lluçanès).
    Fon.: əmbutá (or.).
    Etim.: derivat de bot.

3. EMBOTAR v. tr.
Posar botes; cast. embotar. Mitges de estam fines grises de embotar, val la dotsena vint lliures; mitges de embotar comunes val la dotsena quinse lliures; mitges de estam fines sens embotar, val la dotsena divuyt lliures, Tar. preus 57.
    Etim.: derivat de bota.

4. EMBOTAR v. tr.
|| 1. Esmussar; fer menys agut o tallant; cast. embotar. Embotar alguna cosa que talla, girar lo tall de alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. Embotar o amussar les dents, ibid.
|| 2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.; cast. embotar. Lo menjar desmasiat embota lo enteniment y lo cos. Lacavalleria Gazoph.
|| 3. refl. Enfadar-se, disgustar-se (Llucmajor, ap. Griera Tr.). «Qui s'embota, no sopa».
    Etim.: pres del cast. embotar.