DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOTIR v. tr.
|| 1. Omplir d'una cosa elàstica un recipient fins a posar tivants les parets d'aquest; cast. embutir, rellenar. (Es pot usar com a complement directe d'embotir el nom del recipient o bé el de la cosa amb què aquell és omplert). Especialment: a) Ficar llana, borra, palla, etc. dins un collar, bast, matalàs, etc., fins que el recipient roman ple i més voluminós que d'abans. Y encara poria buydar y enbotir | la borra en lo bast y en la paltonera, Proc. olives 1223. Si donchs la pell no era embutida de bon roudor, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Y tal s'és armat pera la batalla, que par, embotit, un home de palla, Brama llaur. 149.—b) Guarnir o omplir de llana, cotó, etc., una part d'una peça de vestit, per fer-la més voluminosa. Ab les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades per retre e mostrar lurs anques ben grosses, e de la cinta amunt embotides de tela e de cotó per fer-los bons pits e grans espatles, Metge Somni iii. No gosassen aportar collars embotits en los gipons e en les robes, doc. a. 1452 (BSAL, iii, 151).—c) Omplir els budells o teles, de la carn i altres productes del porc, fent botifarres, sobressades, etc.—d) nàut. Omplir els buits entre cordons d'un cap, seguint l'espiral que cadascun d'ells forma.—e) per extensió, Posar la llenya dins el forn amb la forca (Gandia, Pego, Sanet, Altea).
|| 2. Encastar; ficar dins certs buits fets a la superfície d'un moble peces d'altra matèria que hi ajusten perfectament; cast. engastar, embutir, taracear. En la creu... lo fust e l'aur e la color d'on la figura sensual és afigurada e embotida e entallada, Llull Cont. 337, 24. Dos canalobras d'argent daurats tots leuorats e enbotits per los peus, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Hun cofret petit embotit de guix daurat ab son pany e clau, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 449). Que reste lo camper pinctat degudament... en totes les planícies dels pilars e obres embotides en qualsevol manera, doc. a. 1534 (Butll. C. Exc. Cat. xxxi, 179). Un llit de xicranda embutit del capsal y adornat ab uns gallsdindis. Pons Auca 134.
|| 3. Posar molt espès o atapeït; pitjar dins un lloc estret; cast. apretar, embutir. Embotits los carrers de gent, doc. a. 1615 (ap. Aguiló Dicc.). «Embotix-te ací»: es diu a algú invitant-lo a seure en un lloc on n'hi ha d'altres d'asseguts però que poden fer un poc de lloc (Portell). a) fig. Adduir o citar moltes autoritats o textos. Bé'm so altat de la manera | del vostre dir, | com vos he vist tant embotir hi atlegar, Somni J. Joan 2441. Quant disputàueu... la gran pressa | que vós teníeu. | com tan espessos embotíeu | axí'ls doctors, Somni J. Joan 2512.
|| 4. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu; cast. tragar, embutir. Quant és malalt | ... | de brous prempsats | ... | l'embotiran | e fassiran | com a porcell, Spill 8101.
|| 5. Inflar; augmentar de volum; cast. hinchar. Lo cauall haja les costelles amples e largues e lo costat redó e embotit, lo ventre redó e gran, Dieç Menesc. ii, 9 v.oLa cara se emboteix y pren un cert ayre de feresa y de desdeny, Lacavalleria Gazoph. Les capcetes dels roserets començaven a embotir-se voltades de reverdides fulles, Pons Com an., 119. «Els calàpats s'emboteixen». Especialment: a) refl. Emmalaltir-se de botidura, que ataca principalment el bestiar de llana i es caracteritza per inflor del ventre. Un animal molt embotit, an el que per medi de la punció intestinal se puguin treure els gasos, Rossell Malalt. 8.—b) Fer pujar el nivell de l'aigua posant-hi un vagant o obstacle; refl., Pujar de nivell l'aigua corrent. Perquè l'aygua del riu, de cop, s'era embotida, Caseponce Faules 129.
|| 6. a) Donar forma còncava a una peça de llauna o ferro, generalment picant a la bescara; cast. acopar.—b) Bombar, donar al cuiro una forma còncava per a fer-ne collars i altres peces de l'ofici de baster (Barc.).—c) Eixamplar la part de dalt d'un forat, mitjançant un trepant cap-de-frare (Mall.).
|| 7. refl. Irritar-se, irar-se (Cardona); cast. enfadarse.
    Fon.: əmbutí (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); ambotí (occ.); embotíɾ (val.); əmbotí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de bót.

2. EMBOTIR v. tr.
Girar el tall a una eina; cast. embotar. Embotir, embotar, o tall girar: retundo, obtundo, aciem perstringo, hebeto, Torra Dicc. (Creiem que aquest significat de embotir és un castellanisme).