DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEMBOTIT, -IDA adj. i part. pass.
de embotir. Les ones venien sense rompre's ni remorejar, embotides, muntanyoses, Ruyra Pinya, i, 35.
II. m.
|| 1. Budell o tela farcida de carn, sang o altre producte del porc, i que segons la forma i mena té diversos noms (sobressada, botifarra, etc.); cast. embutido. Porc que ha de servir per aqueix embotit mallorquí tan sustanciós, Alcover Cont. 480. A alguns amics de confiança s'els envia el present: els embutits són una especialitat per lo gustosos, Martínez Folkl. i, 37.
|| 2. Encastat; treball consistent en peces embotides dins la superfície d'un moble; cast. embutido, taracea.
|| 3. Endinsada en forma d'embut, que fa el cap-de-frare per entrar-hi la cabeça del grampó (Mall.).