DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEMBOTORNAR v. tr.
|| 1. Inflar per malaltia; cast. hinchar. Se'm declarà una agudíssima erissipela y la inflor m'embotornà tota la cara, Vilanova Obres, iv, 256.
|| 2. fig. Carregar, fer feixuc (el cap, els sentits, etc.); cast. cargar. Per instants se torna | son cos més fexuch, | son cap s'embotorna, | l'ull trist se li acluch, Ruyra País pler 107.
Fon.: əmbutuɾná (or.); ambotoɾná (occ.).
Etim.: derivat de bot, amb terminació d'origen obscur, produïda tal vegada per analogia de gotirlons, gotornons o paraules similars.