DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRAGAR v. tr.
|| 1. Lligar amb bragues o cordes; cast. embragar. Especialment: a) Fer que el moviment d'una part d'un mecanisme es comuniqui a una altra per un desplaçament d'una corretja, una roda dentada o altre òrgan de transmissió.
|| 2. Tapar les escletxes de la boca del forn que no és fort, amb fang preparat amb cendra o terra (Griera Tr.).
|| 3. Fer brocades a la vinya tendra (ibid.).
|| 4. Agafar amb la braga de la corda els mobles i altres objectes a transportar per les conductores (ibid.).
|| 5. Constrènyer, obligar (Mall.). Es Mon Cirineu... figura que ve d'esveiar i l'embraguen cop en sec per aidar an el Bon Jesús, Alcover Cont. 90.
    Fon.: əmbɾəɣá (or., bal.); ambɾaɣá (occ.); ambɾaɣáɾ (val.).