DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRANZIDA f.
Velocitat adquirida; cast. impulso, arranque. «Prendre embranzida»: adquirir velocitat. Amb embranzida rema de cara a l'aspre mur, Atlàntida viii. I se li enfilava al coll, d'una embranzida, Pons Com an., 86. Reprengué forsa y embranzida, Oller Rur. Urb. 117. Sobre tes ales de gentil coloma, | d'una embranzida fé'm voltar la terra, Caymari Poem. Const. 20. Es petarà a ses primeres embranzides, Ruyra Pinya, i, 21.
    Fon.: əmbɾənzíðə (or.).
    Var. form.: branzida (bɾənzíðə, or.); Una bona xuclada al habano y una bona branzida al balancí, Oller Rur. Urb. 153; Prenent branzida, Vilanova Obres, iv, 266; Ab sas branzidas y trots, Pons Auca 293); brinzada (bɾinzáðə, Menorca).
    Intens.: embranzideta, embranzidota.
    Etim.: probablement onomatopeia del moviment repetit d'un cos que pren impuls brandant-se.