DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRIAC, -AGA adj.
|| 1. Pertorbat per l'excés de vi o d'altra beguda alcohòlica; cast. embriagado, borracho. «Sabeu quin escàndol que és | veure una dona embriaga! | Es qui beu i altri ho paga, | embriagar-se no és res» (cançó pop. Mall.). Vi massa amarat és occasió que hom sia embriach si beu vin fort, Llull Doctr. Puer. 91, 9. E el comte bech tant ab sa companya, que tuyt foren embriachs, Desclot Cròn., c. 140. Com lo dit ciutadà laguiàs massa..., lo rey lo viu, dix-li: E què, sènyer, éreu embriach, o per què haueu tant laguiat?, Eximenis II Reg., c. 50. L'om ambriach és axí fora de seny que no's sab hon s'és, Canals Carta, c. 25. Dida embriaga | lo chich ne plaga, Spill 9121. Embriac, en la taula del convit, | caigué sobtadament el seu marit, Alcover Poem. Bíbl. 58.
|| 2. Pertorbat pel transport d'una passió; cast. embriagado. Los apòstols, embriachs de la gràcia e fervor del Sperit Sanct, ab gran animositat sortiren del cenacle, Villena Vita Chr., c. 271. Embriach de tanta glòria mon cap desvarieja, Collell Flor. 39.
|| 3. substantiu m., Embriaguesa. Trobem usada aquesta accepció en Ruyra: I tots vinga córrer adalerats, posseïts de l'embriac de la caça, Ruyra Parada 64.
    Fon.: əmbɾiák (or., bal.); embɾiák (occ., val.). És paraula d'ús purament literari.
    Refr.
—«A l'embriac fi, no li basta l'aigua ni tampoc lo vi» (Saura Dicc.).
    Sinòn.: ebri, embriagat, ubriac, borratxo, gat.
    Etim.: del llatí ebriacum, mat. sign., amb modificació de l'element inicial per analogia del prefix en-.