DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRIAGAR v. tr.: cast. embriagar.
|| 1. Posar en estat d'embriaguesa. Hom se sancfona e s'embriac per massa menjar e per massa boure, Llull Cont. 243, 27. Lo dit Pertarich... com lo dit rey volgués ociure'l, manà aparellar vi a aquell per tal que l'embriagàs, Scachs 34. Noè plantà vinya... e faent vi se embriagà, Tomic Hist. 8.
|| 2. fig. Pertorbar l'ànim pel transport d'una passió. Axí aquell cant embriaga los coratges d'aquells masquins, Hist. Troy. 338. Quan ja embriagats de ràbia la tenen a mig coll, Atlàntida ix. Ab tuf de sanch, carnatge y vil cridòria | la multitut embriaga-s'hi, Costa Horac. 90. La mirada m'envaeix, m'embriaga, Ruyra Parada 84.
    Fon.: əmbɾiəɣá (or., bal.); embɾiaɣáɾ (val.).
    Etim.: derivat de embriac.