Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  embriagar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

EMBRIAGAR v. tr.: cast. embriagar.
|| 1. Posar en estat d'embriaguesa. Hom se sancfona e s'embriac per massa menjar e per massa boure, Llull Cont. 243, 27. Lo dit Pertarich... com lo dit rey volgués ociure'l, manā aparellar vi a aquell per tal que l'embriagās, Scachs 34. Noč plantā vinya... e faent vi se embriagā, Tomic Hist. 8.
|| 2. fig. Pertorbar l'ānim pel transport d'una passiķ. Axí aquell cant embriaga los coratges d'aquells masquins, Hist. Troy. 338. Quan ja embriagats de rābia la tenen a mig coll, Atlāntida ix. Ab tuf de sanch, carnatge y vil cridōria | la multitut embriaga-s'hi, Costa Horac. 90. La mirada m'envaeix, m'embriaga, Ruyra Parada 84.
    Fon.:
əmbɾiəɣá (or., bal.); embɾiaɣáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de embriac.