Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. embrocar
veure  2. embrocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBROCAR v. tr.
Irrigar lentament amb un líquid gras una ferida o altra part malalta; cast. embrocar. Ab aygua salada lo membre sia embrocat, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1.
    Fon.:
əmbɾuká (Barc.); embɾokáɾ (Val.); əmbɾoсá (Palma).
    Etim.:
derivat de broc, per l'acció d'abocar pel broc d'un recipient el líquid que es vol fer rajar lentament.

2. EMBROCAR v. tr.
|| 1. Posar broca o broques a una cosa; cast. embrocar.
|| 2. Posar els entreguards als extrems de la peça de fusta per treballar-la a escaire (Mall.); cast. acodar.
|| 3. Envoltar les nanses d'algues per tal d'enfosquir llur interior i facilitar que s'hi fiquin els rescassos, que són amics de l'ombra (Cadaqués, ap. Roig-Amades Pesca).
|| 4. Citar i comprometre per a fer una cosa; especialment, comprometre per a ballar (Plana de Vic, Barc., Vallès, Maestr.); cast. comprometer. «Xica, t'embroco?—Embrocada quedo»: paraules rituals entre fadrí i fadrina quan es comprometen per a ballar plegats (Culla). També es diu d'aquesta forma:—«Jo t'embroco.—Per embrocar estic; quedo pos embrocada | p'a dematí i p'a de vesprada» (Culla). «Ja han començat el vals; que no n'embroques cap, encara?» (Molins de Rei). Al preludiar el ball..., no era un ridícol atravessar el terrat per embrocar-se, tenint la parella tan a la vora?, Pons Auca 66. Pepa! jo que't volia embrocar els schotics, ibid. 113. Queda embrocat per demà,—me digué la Maria, Genís Julita 50.
|| 5. refl. Ficar-se (en negocis, qüestions, dificultats, etc.); cast. enzarzarse, meterse. No vull sapiguer romansos, no s'embroqui ab històries dels anys passats, Vilanova Obres, iv, 69.
    Fon.:
əmbɾuká (or.); ambɾoká (occ., Maestr.); embɾokáɾ (val.); əmbɾoсá (Mall.).
    Etim.:
derivat de broca.