DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBROCAR v. tr.
Irrigar lentament amb un líquid gras una ferida o altra part malalta; cast. embrocar. Ab aygua salada lo membre sia embrocat, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1.
    Fon.: əmbɾuká (Barc.); embɾokáɾ (Val.); əmbɾoсá (Palma).
    Etim.: derivat de broc, per l'acció d'abocar pel broc d'un recipient el líquid que es vol fer rajar lentament.

2. EMBROCAR v. tr.
|| 1. Posar broca o broques a una cosa; cast. embrocar.
|| 2. Posar els entreguards als extrems de la peça de fusta per treballar-la a escaire (Mall.); cast. acodar.
|| 3. Envoltar les nanses d'algues per tal d'enfosquir llur interior i facilitar que s'hi fiquin els rescassos, que són amics de l'ombra (Cadaqués, ap. Roig-Amades Pesca).
|| 4. Citar i comprometre per a fer una cosa; especialment, comprometre per a ballar (Plana de Vic, Barc., Vallès, Maestr.); cast. comprometer. «Xica, t'embroco?—Embrocada quedo»: paraules rituals entre fadrí i fadrina quan es comprometen per a ballar plegats (Culla). També es diu d'aquesta forma:—«Jo t'embroco.—Per embrocar estic; quedo pos embrocada | p'a dematí i p'a de vesprada» (Culla). «Ja han començat el vals; que no n'embroques cap, encara?» (Molins de Rei). Al preludiar el ball..., no era un ridícol atravessar el terrat per embrocar-se, tenint la parella tan a la vora?, Pons Auca 66. Pepa! jo que't volia embrocar els schotics, ibid. 113. Queda embrocat per demà,—me digué la Maria, Genís Julita 50.
|| 5. refl. Ficar-se (en negocis, qüestions, dificultats, etc.); cast. enzarzarse, meterse. No vull sapiguer romansos, no s'embroqui ab històries dels anys passats, Vilanova Obres, iv, 69.
    Fon.: əmbɾuká (or.); ambɾoká (occ., Maestr.); embɾokáɾ (val.); əmbɾoсá (Mall.).
    Etim.: derivat de broca.