DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBROLLAR v. tr.
|| 1. Posar en situació confusa i difícil de resoldre; cast. embrollar. Sia tornat a Roma per a desembolicar-se o per més embrollar-se, Lumen Domus, i, 258 vo (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Intentar enganyar posant confusió; especialment, Enganyar en el joc; cast. embrollar, engañar.
|| 3. refl. Enterbolir-se el temps, posar-se tempestuós. Passada esta ínsula, començà lo temps a embrollar-se y lo cel a obscureixer-se, López Rel. 53.
|| 4. nàut. Hissar cap a l'antena el pujamen de la vela mestra d'un llaüt (or., mall.).
    Fon.: əmbɾuʎá (or., men., eiv.); ambɾoʎá (occ.); embɾoʎáɾ (val.); əmbɾoʎá (mall.); ambɾuʎá (alg.).
    Sinòn.: || || 1, 2, 3: embullar, embolicar.
    Etim.: probablement de l'italià imbrogliare, mat. sign. || 1.