DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRUIXAR v. tr.
|| 1. Sotmetre a la influència d'un sortilegi; cast. embrujar. Ell li embruxa los ulls, Lacavalleria Gazoph. Una bruixa me ha embruixat, Briz Cans. iii, 164.
|| 2. Sotmetre a una influència estranya, inexplicable; cast. embrujar. Minyons, sem embruixats, avui!, Saisset Coses y altres, 6. Embruixar-se una gallina: deixar-se de pondre (Cullera).
    Fon.: əmbɾuʃá (pir-or., or., bal.); ambɾuʃá, ambɾuјʃá (occ.); embɾuјʃáɾ (val.).
    Etim.: derivat de bruixa.