DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRUNIR v. tr.
|| 1. Fer tornar bru o més fosc; cast. obscurecer. En nit tempestuosa la terra està embrunida, Camps i F., Poes. 25. a) refl. Tornar bru o més fosc; cast. obscurecerse. Els mocadors sobre la cara y brassos y cames nuus, adobant-se y embrunint-se al sol, Víct. Cat., Sol. 4.—b) fig. Ma vista, enfalegada, m'embruneix al punt la raó, Marian Franquesa (La Renaxensa, 1871, 33).
|| 2. intr. Venir la fosca quan s'acosta la nit (Eiv.); cast. obscurecer, anochecer. «Es sol ja s'era post, ja havia embrunit». «Vaig arribar quan ja era embrunit».
    Fon.: əmbɾuní (or., bal.); ambɾuní (occ.).
    Etim.: derivat de bru.