Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embrutar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBRUTAR v. tr.: cast. ensuciar.
|| 1. Fer brut; llevar la netedat. Caualls, muls, ases, que no sien de pas que hi began o embruten dita sèquia, doc. a. 1402 (BSAL, viii, 78). S'embrutava es coll de s'americana, Roq. 19. Embrutar paper: escriure (especialment per assumptes litigiosos). «La mort no embruta papers, | s'avenen o no s'avenen; | los se'n du p'es temps que tenen, | tant pobres com cavallers» (cançó pop. Mall.). La Justícia... posà mà a la ploma, comensà a embrutar paper y a prendre declaracions, Penya Mos. iii, 134. a) Embrutar-se: (eufemisme) defecar dins el vestit, dins el llit, etc.
|| 2. fig. Llevar la puresa moral. Embrutant s'ignocència de tantes criatures, Ignor. 1. a) Embrutar-se: participar en un negoci fraudulent o delictiu.
    Loc.
—a) No voler embrutar-se la sang: no voler-se lligar o emparentar amb gent que no la tingui neta.—b) Embrutar-se les mans: vendre's o cometre una mala acció per guanyar diner.—c) Per no embrutar-se la mà: per menyspreu, per no rebaixar-se. No li vatx girar es barram per no embrutar-me sa mà, Roq. 53.—d) No embrutar-hi les estovalles: no assistir a un lloc on era convidat. «No els embrutaré pas les estovalles!»: es diu per indicar que no assistirà a un acte determinat, especialment a un convit (Empordà).—e) Embrutar sa pesquera a qualcú: posar-li dificultats, procurar que no li surti bé allò que pretén (Mallorca). Mon pare veu que va tant per ses seves que no li embruta sa pesquera mai en res, i hu mira tot com si fos seu, Alcover Cont. 359. Fer la pretxa a ses nits d'hivern sense embrutar sa pesquera ni fer mal ters a ningú, Ignor. 19.
    Refr.
—a) «Si m'embrutes, t'emmascaro» (o «te mascaro»); «Drap d'En Martí, jo l'embruto a ell i ell m'embruta a mi» (Cat.); «Es pedaç d'En Castell, si ell m'embruta a jo, jo l'embrut a ell» (Men.): es diu d'aquelles persones que censuren els altres per defectes que elles mateixes tenen.—b) «Bou vell no embruta es beure»: vol dir que la gent vella sol tenir mirament en les coses que fa (Men.).—c) «A sa merda res l'embruta, sinó sa palla menuda» (Mall.).—d) «Més val morir que embrutar-se»: es refereix a la brutor moral (Val.).
    Fon.:
əmbɾutá (pir-or., or., bal.); ambɾutá (occ.); embɾutáɾ, ambɾutáɾ (val.).
    Sinòn.:
sollar, embrutir.
    Etim.:
derivat de brut.