DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. EMBRUTIR v. tr.
Fer tornar com una bèstia; cast. embrutecer. L'home ingrat... l'embrutia la peresa lenta, Riber Poes. 298.
|| refl. Tornar-se com una bèstia; cast. embrutecerse. Per contentar el seu egoisme..., per gaudir, per embrutir-se y fer-se semblants als animals, Penya Mos. iii, 79.
Fon.: əmbɾutí (Barc., Palma); embɾutíɾ (Val.).
Conjug.: segons el model partir.
Etim.: derivat de brut en el sentit de ‘que té vida irracional’.
2. EMBRUTIR v. tr.
Embrutar (pir-or., or.); cast. ensuciar. Caram! l'afere s'embrutia, Saisset Bersous 4. S'espolsá les mans embrutidas per las rajolas, Pons Auca 50.
Refr.
—«Lo que cap en un sac, no cal embrutir-ne dos»: es diu recomanant molta prudència i ocultar les coses que poden perjudicar tercera persona (Llofriu).
Fon.: əmbɾutí (Ross., Conflent, Cerdanya, Empordà, Gironès, Barc.).
Etim.: derivat de brut en el sentit de ‘mancat de netedat’.