Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. embrutir
veure  2. embrutir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBRUTIR v. tr.
Fer tornar com una bèstia; cast. embrutecer. L'home ingrat... l'embrutia la peresa lenta, Riber Poes. 298.
|| refl. Tornar-se com una bèstia; cast. embrutecerse. Per contentar el seu egoisme..., per gaudir, per embrutir-se y fer-se semblants als animals, Penya Mos. iii, 79.
    Fon.:
əmbɾutí (Barc., Palma); embɾutíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de brut en el sentit de ‘que té vida irracional’.

2. EMBRUTIR v. tr.
Embrutar (pir-or., or.); cast. ensuciar. Caram! l'afere s'embrutia, Saisset Bersous 4. S'espolsá les mans embrutidas per las rajolas, Pons Auca 50.
    Refr.

—«Lo que cap en un sac, no cal embrutir-ne dos»: es diu recomanant molta prudència i ocultar les coses que poden perjudicar tercera persona (Llofriu).
    Fon.:
əmbɾutí (Ross., Conflent, Cerdanya, Empordà, Gironès, Barc.).
    Etim.:
derivat de brut en el sentit de ‘mancat de netedat’.