Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embull
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBULL (i més vulgar i dialectal embui). m.
|| 1. Conjunt de coses reunides confusament, difícils de separar o de destriar; cast. maraña, embrollo. El mateix que un niu, amb sos embulls y son crostisser de brossa, Pons Auca 10. «Pere Joan, bada ets uis, | que aqueixa al·lota t'engana; | a cada brot d'endiana | hi duu més de cent embuis» (cançó pop. Mall.).
|| 2. fig. Qüestió difícil d'aclarir; cast. embrollo. «Al·lota, baixa d'es sostre, | no em tiris paies p'ets uis; | sa claredat no vol fosca | ni sa veritat embuis» (cançó pop. Mall.). Aquí foren los embulls e rancors que tants de dampnatges varen fer, Boades Feyts 303. El seu esperit lluitava per aclarir aquell embull, Pons Llar 77.
|| 3. fig. Dita o acció enganyosa, fraudulenta; cast. enredo, trampa. No se pot jugar amb ell perquè fa embuys, Roq. 51.
    Fon.:
əmbúʎ (or.); embúʎ (occ.); əmbúј (bal.).
    Intens.:
embullet, embullàs, embullot.
    Etim.:
derivat postverbal de embullar.