DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBUSSAR o EMBOSSAR v. tr.
Obstruir un conducte, impedir el pas; cast. obstruir, atrampar, atascar. De la posesió del Bernat Sagranada atrobaren una fibla embossada, Codi Çagarriga 121. Vist que tostemps està enboçada la sua ayguera, Somni J. Joan 2797. L'orga devia tenir embossada sa trompeteria, Ignor. 9. El parey du de remolch | la reya mitx embossada, Salvà Poes. 77. No tens una trompeta, tu?—Sí que la tinch, però és embussada, casi no sona, M. Rocamora (Catalana, ii, 159). Els carrers bullien de gent i eren tots embossats de carros, Riber Miny. 112. «El rec està embussat i l'aigua no passa». Tenir el nas embassat: estar constipat del nas. Embussar-se la rella: omplir-se de terra que impedeix que llauri bé. Embussar-se l'arada: enganxar-se l'arada amb les arrels fortes de les plantes en llaurar. Embussar una arna o rusc: tapar-la amb un drap, dit embussador, per canviar-la de lloc (Sta. Col. de Q.).
    Refr.
—«Pa moll, embossa es coll»: vol dir que no convé encetar la pasterada de calent en calent, perquè ben aviat hi ha un pa manco (Mall.).
    Fon.: əmbusá (or., men.); embosá (occ.); embosáɾ (val.); əmbosá (mall.).
    Etim.: variant de emboçar. El canvi de o en u s'ha produït en els dialectes oriental i menorquí, on és normal la confusió de la o i la u àtones; en canvi, es conserva la o clara (embossaɾ) en els dialectes occidental, valencià i mallorquí, on no existeix normalment la dita confusió de sons.