DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBUTXACAR v. tr.
|| 1. (generalment pronominal) Ficar a la butxaca; apoderar-se (d'una quantitat de diners); cast. embolsarse. Havia d'embutxacar-se les mil lliures, Penya Mos. iii, 113. La Pepa s'embutxacà els diners, Pons Auca 231.
|| 2. En la terminologia dels mestres de cases, aficar un cap de pedra o l'arrancament d'un arc, dins la paret o l'estrep que l'aguanta (Mall.).
    Fon.: əmbuʧəká (or., bal.); ambuʧaká (occ.); embolʧaká (val.).
    Etim.: derivat de butxaca.