DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMINENT adj.: cast. eminente.
|| 1. Elevat; més alt o sobressortint que les coses annexes. Estava lo rey ab companyia de sos barons... en loch eminent per a mirar, Alegre Transf. 56. Per què l'ome qui ha los ulls defora molt eminents és desvergonyat locaç foll o baia?, Albert G., Ques. 76 vo. Se'n pujarà en un púlpit o lloc eminent, Ordin. Univ. 1596, fol 103.
|| 2. Superior; que excel·leix en vàlua, dignitat, importància. Relevar del món tan eminent dan, Alegre Transf. 7. Seria impracticable lo fer-se doctes, pràtichs y eminents, doc. a. 1676 (González Sugranyes Hist. Grem. ii). Es noms de tan eminents artistes, Ignor. 2.
    Fon.: əminén (Barc.); eminént (Val.); əminént (Palma).
    Intens. superl.: eminentíssim (usat especialment com a títol d'honor dels cardenals: Lo Eminentíssim Cardenal Don Francisco Ximénez, doc. a. 1676 ap. González Sugranyes Hist. Grem. ii).
    Etim.: pres del llatí eminente, mat. sign.