Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emmalaltir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMMALALTIR (ant. emmalautir). v.
|| 1. tr. Fer estar malalt. Corrupció d'àer enmalautex lo cors, Llull Doctr. Puer., c. 91. No és ella sa qui emmalaltex y acursa s'existència des qui la posaren en el món, Ignor. 14. Veure'l només li perjudica la respiració y l'emmalalteix per quinze dies, Vilanova Obres, iv, 239.
|| 2. intr. o refl. Posar-se malalt; cast. enfermar. a) intr. Lo cors enmalautex per lo consumament qui és fet de humiditat, Llull Cont. 290, 20. Ymagena que si hom menuga o beu sobre la forsa de la digestiva... porà'n enmalautir e sancfondre e murir, Llull Cont. 348, 21. Que'l rey enmalaltí en la ciutat de València, Desclot Cròn., c. 73. Profitosa cosa és als forts e robusts enmalaltir per tal que per rahó de lur vigor e ferma sanitat no s'alegren en les coses mundanals més que no deuen, Canals Carta, c. 44. Com a cap de temps lo dit Johan emmalaltís, apellà sos gendres e ses filles, Scachs 94.—b) refl. Los corses dels hòmens sans se nafren e s'enmalautexen, Llull Cont. 16, 24. Per què més s'enmalalteix l'ome en lo estiu que en lo hivern, Albert G., Ques. 47 vo. Ella s'emmalaltí d'una llarga i migranyosa malaltia, Víct. Cat., Ombr. 97.
    Fon.:
əmmələɫtí (or., bal.); emmalaɫtí (occ.); emmalaɫtíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de malalt.