DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMMANDRIR v. tr.
Fer tenir mandra; cast. emperezar.
|| refl. Deixar-se dominar de la mandra; cast. emperezarse. El bastiment..., com si fos un membre viu... pega espolsada, borneja, s'emmandreix, s'aixeca, Ruyra Pinya, ii, 90.
    Fon.: əmməndɾí (or.); emmandɾí (occ.).
    Conjug.: segons el model partir.