DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMMANTELLAR v. tr.
Cobrir amb un mantell; cast. enmantar. S'usa principalment en sentit figurat. La color verda del blat | torna's de flor de ginesta, | y lo que ahir fou maror | d'onades d'or s'emmantella, Verdaguer Fug. 79. Com una troca de grans fils d'or, sa cabellera... tota l'espatla emmantellava, Oliver Obres, i, 258.
    Fon.: əmməntəʎá (or., bal.); ammanteʎá (occ.); emmanteʎáɾ (val.).