DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMMELANGIR v. tr.
Causar melangia. El dolç amor que emmelangeix ton ànima, Joan Duran (Catalana, ix, 3). Res pot occir la flama del teu cor, ni res emmelangir de ta bellesa dolça la música divina, Pérez-Jorba Poem. 39.
|| refl. Caure en melangia. S'emmelangia i no l'aconhortaren, Carner Ofrena 34.
    Fon.: əmmələɲʒí (or.); ammelaɲʤí (occ.).
    Etim.: derivat de melangia.