Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emmetzinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMMETZINAR (i dialectal emmetginar). v. tr.: cast. envenenar, emponzoñar.
|| 1. Fer nociu quelcom posant-hi metzina. O, emmetzinada aygua de la sedejant auarícia, Corella Obres 301. Moltes cregueren que iueus aguessen enmetzinat tot lo món, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 5. Qualsevol senyor deu més amar beure ab vidre que no ab argent, perquè lo vidre... no se'n porie nenguna manera emmetginar perquè no pot tenir a nenguna condició de metgines, Robert Coch 5 vo.
|| 2. Donar metzina; matar o danyar qualcú fent-li prendre metzina. Prengué bevenda..., errà la mida, enmetzinada morí soptada, Spill 8945. De qui parlau?... D'aquell germà emmetzinat, Picó Engl. 67.
|| 3. Produir una metzina els seus efectes nocius. a) En sentit propi i material. «Els bolets l'han emmetzinat».—b) En sentit figurat: Doctrina que els esperits emmatzina, Guiraud Poes. 10.
|| 4. fig. Fer molt mala olor; cast. apestar (Aladern, Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
əmməʣiná (or., bal.); ammeʣiná (occ.); əmməʤiná (Fontpedrosa, Puigcerdà, Olot, Martinet, Ripoll, Berga, Pobla de L., Camprodon, Ribes, Manresa); ammeʤiná (Esterri, Isavarri, Sort, Tremp, Torre de C.); ammeʧiná (Boí, Vilaller).
    Var. form.:
metzinar.
    Sinòn.:
enverinar.
    Etim.:
derivat de metzina.