DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMPALMAR v. tr.
|| 1. Unir pels extrems (dues fustes, cordes, fils, etc.); cast. empalmar.
|| 2. fig. Començar una cosa immediatament després d'acabar-ne una altra; cast. empalmar. La nomenada Festa de les mines... algun dia empalmada amb la festa que es celebrava en honor de la Mare de Deu de Almatà, Serra Calend. folkl. 84.
|| 3. (en l'argot dels malfactors barcelonins) Fer passar un objecte (cf. Vallmitjana Crimin. 59, Wagner Argot 55). Aquesta senyal també 'ls serveix per empalmar lo robat, Vallmitjana Crimin. 35.
|| 4. (en el mateix argot) Proveir d'arma. Va empalmat: porta arma (Vallmitjana Crimin. 63).
    Fon.: əmpəɫmá (or., bal.); ampaɫmá (occ.); empaɫmáɾ (val.).

2. EMPALMAR v.
Lligar la palma a la canya per fer l'escombra (Montblanc, ap. Griera Tr.).