DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPANTANEGAR v. tr.
Aturar, impedir la marxa o l'acció (d'una persona, empresa, negoci, treball, etc.); cast. empantanar, atascar.
|| refl. Aturar-se, trobar-se impedit d'avançar, d'obrar; cast. atascarse. Tornava a empantanegar-se y vacilar, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 192). «Les paraules se li empantanegaren a la gola i no va poder dir res».
    Fon.: əmpəntənəɣá (pir-or., or., bal.); ampantanaɣá (occ.); ampantaɣaná (Tortosa, segons Mestre Voc. Tort.).
    Etim.: de empantanar, reforçat amb l'infix -eg-.