DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPARA f.
|| 1. Objecte que serveix per a emparar o defensar; cast. amparo, resguardo, defensa. Els han dues algarrades, e si les dressen contra'l castell de fust, lo castell no ha neguna empará, e donaran en el axí com en un taulat, Jaume I, Cròn. 160. Penssant haver defensa | encontr' Amor, li he tenguda cara; | penssant haver de ma rahó empara, | yo no'm pensí ell bastàs fer-m' offensa, Auzias March cxv. Heu vist quant en una síquia | a l'aygua 's posa una ampara, | que després quant li amollen, | corre més atropellada?, Guillem Roca (ap. Bover Bibl. ii, 276).
|| 2. Acte d'emparar o protegir; cast. amparo. Per demanar al seu oncle... una empara contra els perills que l'assetjaven, Oller Febre, ii, 12.
|| 3. Acte d'emparar-se d'una cosa, d'embargar-la; cast. embargo. Sobre totes les empares fetes per los cònsols és rebuda fermança de dret, Consolat, c. 42. Con diuerses ampares a instància d'altres sien estades fetes, doc. a. 1392 (BSAL, viii, 441). No puxen esser fetes alguna empara o empares al dit arrendador, doc. a. 1407 (Botet Mon. iii, 398). Qui trenquarà ampare de la senyoria, doc. a. 1415 (BABL, xi, 317). Manen fer ampares e sequestres, doc. a. 1453 (Capmany Mem. iv, 244). No obstant l'ampara | afranquiment | e quitament | d'ell no reneguen, Spill 10642. Quiscun stadant de la ciutat pot fer empara en la roba del hom estrany, doc. a. 1470 (BABL, xi, 288). Supliquen aneu rompent les empares | qu'enpachen la paga de tots los seus dans, Passi cobles 90. Ordenam que las emparas verbals si dins un any los instants ditas emparas aquellas no proseguiran..., ditas emparas sien hagudas per cancelladas, Const. Cat. 247.
    Fon.: əmpáɾə (or.); ampáɾɛ (occ.).
    Etim.: derivat postverbal de emparar.