Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emparaular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPARAULAR v. tr.
Comprometre de paraula; cast. apalabrar. Emparaulà un pis, encara en construcció..., encarregà els mobles indispensables, Oller Pil. Prim 283. Tinch emparaulats los balls de quadro ab l'una, Vilanova Obres, xi, 12. Per si ell ja tenia emparaulat amb ella que tots aquests assumptes eren de la competència de Mr. James, Pons Com an., 125. Especialment: a) Comprometre de paraula una dona per a casar. Una minyona que hi ha | ... | avuy l'han emparaulada, Milà Rom. 375. Una parenta joveneta... el pare va anar a emparaular-la i quedaren concerts amb la familia d'ella, Víct. Cat., Mare Bal. 96.
    Fon.:
əmpəɾəwlá (pir-or., or., bal.); ampaɾawlá (occ.); empaɾawláɾ (val.).
    Etim.:
derivat de paraula.