DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPAREDAR v. tr.
Tancar completament de paret; cast. emparedar. Especialment: a) Tancar una persona dins un buit de la paret per fer-l'hi morir, com a càstig o martiri. Feyan morir emparedades a ses que descuydaven ses seues obligacions, Maura Aygof. 96.—b) refl. Tancar-se una persona entre parets, generalment a la vora d'una església, per fer-hi vida retreta sense comunicació amb el món. Per fer esmena | de semblant vida, | repenedida, | dins la caseta | de parets feta | hi fon tancada, | emparedada, | sola reclusa; | ja huy no s'usa | lo emparedar | ni sola star, Spill 7374-77. Un hom emparedat vench veure a un hermità de santa vida, Eximplis, ii, 181.
    Fon.: əmpəɾəðá (pir-or., or., bal.); ampaɾeðá (occ.); empaɾeðáɾ (val.).
    Etim.: derivat de paret.