DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPASTAR v. tr.
|| 1. Convertir en pasta; donar consistència de pasta. La sanch molta se era axí empastada en los cabells que's tenien axí fort que en tot lo camí no la poch levar, Pere Pasqual, Obres, i, 37. Mescla lo ventre ab lo forment e met-hi segó gros en manera que no s'empaste, MS Klag. segle XIV, 21. Terra... banyada, molt humida o gebrada perquè aleshores se empasta ella ab ella, Agustí Secr. 80.
|| 2. Cobrir de pasta; cast. empastar. Aprés empasta-la ab una poca de aygua e pasta, Robert Coch 25. Aprés li empastareu tot lo peu ab mel y greix dols fos, Agustí Secr. 168. En Xaneta, que era més pràctic en el maneig del vesc, empastava les palles, Ruyra Parada 53. Especialment: a) Untar de pastes glutinoses el paper, la sola, etc., per donar-li adherència.—b) Tapar amb una pasta especial les escletxes d'una peça de fusta.—c) Entre boters, posar pastes de terra de paraire i farina d'ordi als caps de les dogues, un cop llavorades, planejades i cimentades (Montblanc, Tarr., Vendrell).—d) Omplir de certa pasta els queixals o dents corcats, per impedir que la corcadura s'estengui.—e) Enquadernar un llibre en pasta.—f) Ajuntar una barra de ferro amb una altra mitjançant el foc, entre els ferrers (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: əmpəstá (or., bal.); ampastá (occ.); ampastáɾ (val.).
    Etim.: derivat-de pasta.