Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  empastifar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPASTIFAR v. tr.
|| 1. Untar de cosa pastosa o líquida espessa (or., occ., bal.); cast. pringar. Raja la llet abundant, de la que se n'atipen i fins se n'empastifen els morrets, Scriptorium, març 1925.
|| 2. fig. Infectar; embrutar de gèrmens morbosos (físicament o moral); cast. ensuciar. Cents jornals de terreny que no serveixen sinó per a empastifar l'ambient de mantes marfugues, La Veu de Tarr., 16 juny 1918.
|| 3. fig. Fer les coses malament, d'una manera grollera (or.); cast. ensuciar. Es diu que empastifa un aprenent o començant d'un ofici, que deixa la feina sense polir.
    Fon.:
əmpəstifá (or., bal.); ampastifá (occ.).
    Etim.:
de empastissar, amb canvi de la -ss- en -f- probablement per influència de mots onomatopeics com esclafar, xafar, etc.