DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPATX m.
|| 1. Obstacle, impediment; cast. empacho. Si ell hauia cambiat viatge per algunes condicions o per empatx de senyoria, que no gosàs anar descarregar en aquell loch, Consolat, c. 144. Donar empatx, fer empatx, posar empatx: posar obstacle, destorbar una cosa. En les dites coses contrastaran o daran empatx algú, doc. a. 1415 (Botet Mon. iii, 436). Ab l'arnès que portaua, la fletxa no pogué passar del tot e feya-li molt de empaig al passejar que feya, Tirant, c. 19. Dient tals raons estenia los braços per a posar empaix al passar de aquell, Alegre Transf. 45. No hi puguen esser fets edificis ni coses qui donin empaig a dita plassa, Rúbr. Bruniquer, v, 160.
|| 2. Empegueïment, manca de decisió; cast. embarazo, cortedad. Tenir empatx o vergonya: empatxar-se o envergonyir-se, Lacavalleria Gazoph. «Es un homo que es dóna empatx de qualsevol cosa» (Mall., Eiv.).
|| 3. Indigestió (or., occ., val., bal.); cast. empacho, ahito. «He tingut un empatx que he hagut de fer llit». En algunes regions, com Tortosa, es diu empatx especialment la indigestió de les criatures molt petites.
    Refr.
—«Mal d'empatx, fa estar groc» (Barc.).
    Fon.: əmpáʧ (or., bal.); ampáʧ (occ., val.); empáʧ (val.).
    Var. ort. arcaiques: empaig (Desclot Cròn., c. 146; Auzias March, xcii); empaix (Alegre Transf., passim); anpaig (Col. Bof. xxii, 156); empaich (Col. Bof. xiv, 94); empayg (Sermons SVF, ii, 162).
    Etim.: derivat postverbal de empatxar.