DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPATXAR v. tr.
|| 1. Impedir, posar obstacles; cast. empachar, embargar, impedir. En axí con los ulls són enpatxats a veer un cors part altre cors, Llull Cont. 162. Lo sol, jatsia que sia tot luent..., emperò los nuus empatxen sa claredat, Llull Sta. Mar. 11, 4. Jo sabent açò empatxí lo acusador que tan gran iniquitat no posàs sobre tantes e tan nobles persones, Genebreda Cons. 39. Lo dit senyor infant promet... de no prohibir ne levar ne empatxar la treta de forments, doc. a. 1481 (Capmany Mem. ii, 292). Lo beure donchs de nit, destorbant la digestió, empatxa que tal vianda no's paesca, Albert G., Ques. 19.
|| 2. Causar indigestió; cast. empachar, ahitar. Lo cauall..., ciuada donau-li'n lo primer jorn mig almut, car té lo ventrell dèbil... e si li'n donàsseu més, empatxaríeu-lo e seria perillós, Dieç Menesc. ii, 7 vo. E si més li'n dàveu, empetxarl'ie lo ventrell, Flos Med. 24.
|| 3. refl. Preocupar-se; tenir massa cura (d'algú, d'alguna cosa). La mia ànima és en est món occupada e enpatxada per les coses sensuals, Llull Cont. 150. Lo seu scuder se marauellaua e estaua empatxat de la responsió, Llull Felix, pt. i, c. 1. Llevà's lo cardenal e dix: Senyor rey, ya per açò no estigats empatxat, Muntaner Cròn., c. 79. Par-me que de poch siats empatxat, Collació (Col. Bof. xiii, 319).«No t'empatxis de les meves coses; empatxa't de tu!»Ja més valdria s'empatxàs cadascú d'es seu redol, Ignor. 37. Mirau que és molt axò de no porer esser lletjos sensa que al punt s'empatxen d'ells, Roq. 8.
    Fon.: əmpəʧá (or., bal.); ampaʧá (occ.); empaʧáɾ (val.).
    Var. ort. arcaiques: empaetxar (Muntaner Cròn., c. 275); empetxar (doc. a. 1445, arx. mun. d'Igualada); empachar (Villena Vita Chr., ii, 128); enpaxar (Alegre Transf. 16).
    Etim.: del llatí vulgar *impedicare, derivat de impedire, ‘impedir, destorbar’ (cf. el fr. empêcher, l'it. impacciare).