Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  empenta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPENTA (i ses var. espenta i sempenta). f.
|| 1. Acte d'empènyer; esforç aplicat a un cos per fer-lo moure; cast. empuje, empujón. La sageta se mou tro a cert terme per la empenta que la ballesta li dóna, Llull Cont. 319, 7. Los juheus prengueren Jesu Christ e començaren-li a donar de grans costades e de grans collades e empentes, Pere Pasqual, Obres, i, 127. Feren-los partir de aquí a grans empentes, Desclot Cròn., c. 135. Si yo me met ab les dones de llinatge e riques, escarnir-m'an e a empentes me'n gitaran, Sermons SVF, i, 130. Tirant se acostà a ell e donà-li una gran empenta que'l féu caure en terra, Tirant, c. 52. Anem, Ulixes, que no resistiré a la tua empenta, Corella Obres 26. I fort i ferm oposa la seva a llur empenta, Atlàntida iii. Es disputaven a espentes y colps aquells confits, Llorente Versos, i, 75. Amb una brutal espenta 'ls soldats li van gitar fora del camí, Caseponce Contes Vallesp. 5. Rallar a empentes: parlar tartamut (Men.). Dia d'empentes: dia de molta aglomeració. Que vol que se li esgarriï algun dia d'empentes ab la confusió?, Vilanova Obres, xi, 78.
|| 2. Força per a moure's o per a actuar; energia, virior; cast. fuerza, brio, empuje. «L'aigua del rec no té prou empenta per a netejar-lo». Es poble novell de Mitjorn Gran es proposà fer-se una església; en sa primera empenta, ses obres duraren de 1771 a 1787, Camps Folkl. ii, 100. Els arbres fruiters... | al cel s'enfilen amb la pròpia empenta | no freturosa del socors de l'home, Riber Geòrg. 54. L'host va sortir a cavalcades amb molta empenta i gran so metent, Riber Poes. 299. Home d'empenta: home enèrgic o de molta vàlua i capacitat per a una activitat. Ningú volia a bordo d'ella anar, ni mariners d'empenta, pilots ni capitans, Ignor. 52. Obra d'empenta: obra important, que implica gran potència i esforç. He dut a terme dues obres d'empenta, Santamaria Narr. 19.
|| 3. Canó de forma troncocònica, que serveix de mamelló a la síquia d'on ha de prendre's aigua per al servei de les possessions foranes i cases particulars (Mall.). Ses altres dues se perden per sobrants y foradins y empentes mal tapades, Ignor. 4.
    Loc.
—a) Fer una cosa a empentes: fer-la de qualsevol manera, sense mirar-s'hi gaire (Val., Men.).—b) Donar s'empenta (men.) o sa sempenta (Mall.): donar l'impuls decisiu o l'ajuda definitiva a qualcú perquè faci una cosa. «Com passau p'es meu carrer, | com que passeu demagat; | no tremoleu, estimat, | que no vos aturaré: | sa sempenta vos daré | perquè passeu aviat» (cançó pop. Mall.).—c) Semblar la Mare de Déu de l'Empenta: esser una persona molt apàtica o aveciada, que es contempla massa o vol que la contemplin (Empordà, Garrotxa).—d) Una altra empenta i ja hi som: es diu quan manca poc per a arribar a un lloch, per a acabar una feina, etc.
    Refr.
—a) «Déu vos guard d'un penyal baix, i de petita sempenta» (Mall.).—b) «A un penjat, donau-li s'empenta»: vol dir que a un cas perdut no cal anar-hi amb precaucions, sinó acceptar-lo com a fet consumat i amb totes ses conseqüències (Mallorca).—c) «Vent mestral, vent d'empenta» (Menorca).
    Fon.:
əmpέntə (or., Maó); ampéntɛ (Ll.); ampénta (Tortosa); əmpə́ntə (Mall., Ciutadella); əspέntə (pir-or., or.); aspénta (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); səmpə́ntə (Mall.); əspə́ntə (Eiv.). Les variants espenta i sempenta són més modernes que empenta, i a certes regions hi ha diferència de significat segons que s'usi una o l'altra de les dues formes coincidents; així, a Mallorca es diu empenta en el significat || || 2 i 3, i es diu sempenta en el significat || 1. Generalment la substitució de empenta per les formes secundàries espenta i sempenta s'ha verificat en l'accepció || 1, i no en les altres.
    Intens.:
—a) Augm.: empentassa, empentarra, empentota.—b) Dim.: empentetxa, empenteua.
    Etim.:
del llatí vulgar *impincta, forma femenina del part. pass. de impingĕre, ‘empènyer’. La forma procedent directament de impincta és empenta; la forma espenta és conseqüència d'un canvi de prefix; la forma mallorquina sempenta és produïda per l'aglutinació de l'article (s'empenta, sempenta).