DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPENTAR (i sa var. espentar). v. tr.
Empènyer; cast. empujar. Una mala inclinació a peccar la qual nos empenta a tots los altres peccats, Pons Miserere 56 vo (ap. Aguiló Dicc.). Cridant-la ab una mà mentres empentava a las altras, Pons Auca 244. Quant al passar la espentava, Llorente Versos, i, 59.
    Fon.: əmpəntá (pir-or., or.); ampentáɾ (val.); espentáɾ (val.).
    Etim.: derivat de empenta.