DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPENTEJAR (i ses var. espentejar i sempentejar). v. tr.
Donar empentes; cast. arrempujar. Allà no sempentetja gent, Aguiló Poes. 71. Com si les llàgrimes ja s'hi empentegessin, Pons Com an., 58. S'estrenyen y s'abrahonan | y s'empentetjan y cauen, Picó Engl. 27. La gent se sempenteja y s'escampa, Picó Engl. 52.
    Loc.
—«Qui t'espenteja, que tant redoles?» (Val.). V. empènyer.
    Fon.: əmpəntəʒá (Barc.); əmpəntəʤá (Men.); espenteʧáɾ (Val.); espenteʤáɾ (Cast., Al.); əspəntəʤá (Eiv.); səmpəntəʤá (Mall.).
    Etim.: derivat de empenta (espenta, sempenta).