DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPENYORAR v. tr.
Donar com a penyora; carregar una cosa amb deutes; cast. pignorar, empeñar. Tota la renda que nostre pare hauia en Aragó e en Catalunya era empenyorada tro als juheus e als sarrayns, Jaume I, Cròn. 11. Lo senyor de la nau o leny pot empenyorar la part complida, Consolat, c. 48. Empenyorà e vene gran res de les sues terres, Muntaner Cròn., c. 229. Lo que visten en yuern empenyoren en estiu, Cons. casada 65. Veneren e empenyoraren ço que n'hauien, Boades Feyts 358. a) fig. La mia edat no veig delitable, | e ja lo meu cor a Déu l'empenyore, Auzias March cxxiv. Ma vida ara de present a tu, pare e senyor, empenyore, Corella Obres 71.
    Refr.
—«Lo que s'ha d'empenyorar, que se vengui»: es diu per indicar la conveniència d'enllestir un assumpte sense aturar-se a mitjan lloc.
    Fon.: əmpəɲuɾá (or., men.); əmpəɲoɾá (mall.).
    Etim.: del llatí impignorare, mat. sign.