DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPERNAR v. tr.
|| 1. Subjectar amb perns; cast. empernar, atornillar. Dues altres talles grans de varar de traure, ab poliges totes empernades de ferre e matallades, doc. a. 1484 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 220). Un calser nou ab lo peu de fullatga empernat lo canó ab sa patena plana, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328).
|| 2. Posar dur, tivant (Empordà); cast. entiesar, agarrotar. «Aquesta bèstia ja és morta fa dies; ja s'ha empernat». «Ja fossis morta i empernada!» (Llofriu).
|| 3. refl. Posar-se fort un mecanisme, perdre la mobilitat o el funcionament (Mall.). «Sa corriola s'ha empernat; no podrem treure aigua».
|| 4. fig. refl. Obstinar-se, entossudir-se (Mall.); cast. empeñarse. «S'ha empernat a no sortir, i no la podem treure de la casa».
    Fon.: əmpəɾná (or., bal.); ampeɾná (occ.); empeɾnáɾ (val.).
    Etim.: derivat de pern.