DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPITJORAR v.: cast. empeorar.
|| 1. intr. Esdevenir pitjor; posar-se pitjor. Lo malalt empijora cada momento, lo malalt va empijorant per momentos, Lacavalleria Gazoph. En Ricardet, a mida que el mal empitjorava, gairebé no eixia mai, Víct. Cat., Mare Bal. 8. Per mica que vegin que el nen empitjora, cridi'm, Roig Flama 31.
|| 2. tr. Fer pitjor; fer esdevenir més dolent o en més mal estat. Són símptomes que empitjoren la malaltia, Rossell Malalt. 8.
    Fon.: əmpiʤuɾá (or., men.); ampiʤoɾá (occ.); empiʧoɾáɾ (val.); əmpiʤoɾá (mall.).
    Var. i sinòn.: pitjorar.
    Etim.: derivat de pitjor.