Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emplastre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPLASTRE (i ses var. ant. i dial. emplaustre, emplast, empastre, empasta). m.
|| 1. Medicament extern, sòlid, glutinós, que reblaneix fàcilment i s'adhereix a la part del cos damunt la qual s'aplica; cast. emplastro. Aquesta cura veem que fan los metges ab foc e ab enguens e ab empastres, Llull Cont. 115, 2. La complecció qui ha mester ajuda per bevenda o per enguent o empastre o letouari, Llull Doctr. Puer. 78, 9. Decoccions e emplastres e latoaris, Llull Arbre Sc. i, 221. Com faças lo sanament | ab emplastre o engüent, Llull Rim. 412. Mesclat opi e sement de leytuga... e fet-ne emplast sobre'l front, Tres. pobr. 14. Quan és feit emplaustre ab lo vinagre, Medic. Part. 46. Ab aquestes medicines e empastres guarreu, Villena Vita Chr., c. 46. Perquè les porguen | sagnies facen, | ... | fan-s'hi empastres | e mil desastres, Spill 8931. Lo emplastre fet de llevadura, formatge vell y thriaga, Llibre de la Peste, 111 (ap. Aguiló Dicc.). E aprés posat un empastre fet de diaquilon comú e de armoniach disolt en vinagre, Alcanyís Reg. pest. 23. Li n'untareu ab aquell emplastre la soca, Agustí Secr. 50. Se li havian aplicat medicinas o emplastas per hòmens imperitos, doc. a. 1677 (BSAL, viii, 349). Amb algunes emplastes y un poch de bàlsam tot quedà tranquil, Ignor. 51.
|| 2. Matèria excessivament blana, o massa espessa havent d'esser líquida (Mall., Men., Val.). «S'arròs s'ha estovat i ha quedat fet una empasta».
|| 3. fig. Cosa mal feta, que revela ignorància o manca d'habilitat; cast. emplasto, pifia. Sofrí l'empastre, | no li dich res, Spill 2090. Y fan desastres d'emagat, y tals empastres, Coll. dames 430. «Hem fet un bon empastre!»
|| 4. Malaltia de les mules. L'empastre o faua és vna malaltia que's fa a les mules prop de les dents... quant en lo paladar se fan uns escallons e unes vexigues dures axí com una faua, Dieç Menesc. i, 8 v.o
    Refr.

—«Un diner de mal i cinc sous d'emplastre»: es diu per censurar l'exageració en les lamentacions o en les precaucions per coses de poca importància.
    Fon.:
əmplástɾə (Barc.); əmplástə (or.); ampástɾe (occ.); empástɾe (val.); əmpástə (men.); əmplástə (mall.).
    Etim.:
pres del gr.-llatí emplastrum, mat. sign. || 1.