Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  empobrir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPOBRIR v.
|| 1. tr. Fer tornar pobre; cast. empobrecer. Empobrits ha sos infants, Llull Blanq. 71. Lo rey destrohia ses gents... e tota sa terra empobria per la gran messió que fehia, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Aumentant nostra riquesa | no empobrim pas la nació, Collell Flor. 169.
|| 2. refl. (i ant. intr.). Tornar pobre; cast. empobrecerse. Com io veg que los hòmens rics ic empobrexen, Llull Cont. 26, 16. De les corts que'l rey fa tots anys... se'n seguia gran dampnatge, car les gents se n'empobrien, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Majorment que se'n fos empobrida, Pere IV, Cròn. 390. Qui desestima lo tresor, de necessitat té a empobrir, Villena Vita Chr., c. 15. Ell empobria quescun die més, Eximplis, ii, 152.
    Fon.:
əmpuβɾí (or., men.); ampoβɾí (occ.); empoβɾíɾ (val.); əmpoβɾí (mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de pobre.