Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emprendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPRENDRE (escrit també empendre). v. tr.
I. || 1. Decidir, resoldre de fer una cosa (sia per decisió d'una sola persona, sia per acord entre algunes); cast. decidir, resolver, acordar. Sobre açò nós faem-ho en aquela manera que emprès hauíem ab els, Jaume I, Cròn. 40. Aquela vesprada fo emprès que al matí fos cort general, ibid. 49. Consell e acort fo emprès que si la abadessa no'ls retia Natana, que la'n traguessen per força, Llull Blanq. 20, 7. Consell fo fet... e acort fo emprès que al rey diguessen que..., Llull Felix, pt. i, c. 4. Dix-li que li amenàs aquella dona ab qui havia emprès aquella nit fos ab ell, Desclot Cròn., c. 4. Los almugàvers portaven un penó ab lo senyal del senyor rey d'Aragó..., e axí se ho emprengueren ells com faeren omenatge al magaduch, Muntaner Cròn., c. 203. Nós essent molt indignat, emprenguem de passar personalment en lo dit regne, Pere IV, Cròn. 389. Molts grans senyors són stats malcontents de Tirant per empendre de fer aquestes armes, per ço com ells les volien fer, Tirant, c. 64. Adoardo..., vaent la gran congoxa en què Viana staua, emprès ajudar-li per amor de Paris, Paris e Viana 24. Aquell gran superbo Nambrot, lo qual emprès de sometre les gents a sa obediència, Turell Recort 3.
|| 2. Iniciar una cosa després de decidir-la; cast. emprender. Segons que cové a tractar tan gran negoci com vós havets emprès, Llull Blanq. 94, 3. Ordonà en son cor ço que tot savi senyor deu ordonar en los feyts grans que emprèn, Muntaner Cròn., c. 37. Vós emprenets guerra ab hu dels poderosos senyors, ibid. 157. De gosar empendre grans fets, no crech que persona vivent li'n port avantatge, Metge Somni iv. Justa causa has empresa e d'açò és estada la fortuna a tu fauorable, Curial, i, 15. Volent contra dret tals bregues amprendre, Proc. olives 476. Seguirem sa tasca que hem empresa, Roq. 10. Don Quimet ja's veya altre cop emprenent l'empleo de batidor d'empedrats, Vilanova Obres, iv, 242. Emprendre la marxa, el camí, el pelegrinatge, la pujada, etc.: iniciar aquestos moviments; començar a marxar, a pelegrinar, a pujar, etc. Hèrcules emprès lo viatge de anar al rey Agamenon, Tomic Hist. 17. Vaig simular que emprenia la marxa, Pons Com an., 72. Lo corp ja havia emprès la volada, Pons Auca 296. Volgueren emprendre la fuita, Ruyra Parada 63. Y se disposa a empendre son camí, Alcover Poem. Bíbl. 30. Emprenen en un vol l'aspra baixada del coster, Rosselló Many. 27. Emprengué resolta l'empinat viarany, ibid. 94. a) Prendre a son càrrec; comprometre's a fer una cosa, generalment per un preu fixat. Fer la carretera... y cert home ho emprenia per 500 florins, Rúbr. Bruniquer, v, 165. Per lo qual se empendrà de fer dita popa ab tres iguals pagas, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111).—b) Emprendre-les (a fer una cosa, a anar a un lloc): posar-se a fer una cosa, a caminar, etc. Las emprenian dret al Parch, Pons Auca 286. Emprenent-las escala avall, ibid. 216. El cotxe les emprengué pel passeig alt de la Riba, Oller Febre, ii, 2.
|| 3. Emprendre's (ant.) o emprendre-les contra algú: dirigir-se contra qualcú, escometre'l, atacar-lo. Que'l senyor rey d'Aragó, qui havia pau ab lo rey de Granada..., li volch esser enemich, e s'emprès contra ell per lo dit rey Aborrabé, e feu ajuda a ell contra'l dit rey de Granada, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 77). Un diari ciutadà l'emprèn contra es toros, diguent-ne tot lo dolent que se'n pot dir, Ignor. 58. «No sabent amb qui barallar-se, les va emprendre amb mi».
|| 4. Escometre algú, acostar-se a parlar-hi (generalment d'assumpte litigiós o difícil); cast. abordar. Prop d'on encaixen Africa i Europa, en terra salta, | i a emprendre vola en Gades a Gerió vaquer, Atlàntida ii. La mare de la Pepeta..., sabent els amors de la seva filla, resolgué emprendre el fulano per dir-n'hi unes quantes, Vilanova Obres, iv, 10. No sabia què fer: si empendre resoltament una altra minyona que fes per ell y casar-s'hi, ibid. 21. Alícia... temerosa d'aquell home que ella estimava, no sabia quina intenció li havia donat coratge per empendre-la dins del seu jardí, Roig Flama 98.
|| 5. Emprendre's: prendre confiança i coratge per a extralimitar-se (Mall.). «Ets al·lots, si no els fan cara sèria, se n'emprenen». «Tu te n'emprens massa, i t'haurem de posar a retxa». Aquell estudiant que sols conex es llibre de coranta fuyes, que pren y s'emprèn de ses axamples que li ha dat son pare, Ignor. 14. Sa mare... no sabia què fer-se, perquè ja ho havia provat tot: si li anava en bones, se n'emprenia; si li anava a les males, se posava més rebel·lo, Alcover Rond. ii, 268.
II. ant.
|| 1. Prendre una cosa per a obrar; cast. tomar. Amor natural m'a dat sentiment | ... | y axí m'a forçat ampendre la ploma | perquè, descriuint, deffense mon dret, Proc. olives 1881. Los senys e rahó tots se desbaraten | quant lo cech voler amprèn la bandera, Auzias March, cxxiv.
|| 2. Acceptar, admetre allò que ens ofereixen o se'ns presenta. Nostra virtut, sens en Déu esperança, | basta que Mort ab ardiment s'emprenga, Auzias March, cxii.
|| 3. Comprendre, incloure dins un conjunt. En aquests capítols no sien entesos ne empresos negun confrare ne confraressa qui s'abatés per deutes, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli, 197).
III. impers. Esdevenir, succeir; cast. acontecer. Car ja hauien vist e hoït dels de Maylorques que no's volgren retre a nós, con los emprès, Jaume I, Cròn. 118. N'hi emprèn ab aquests homos temorechs que may han sortit de botador, que quan per casualitat fan una petita escapada, se figuren esser els més atrevits, Oliver Obres, v, 206. «Garrideta, feis-vos monja | i En Joan deixarà el món; | ell m'emprèn com la taronja, | que sucant sucant se fon» (cançó pop. Mall.). «Vida trista, vida trista, | vida trista per a mi; | m'emprèn com el sebel·lí, | que cova ets ous amb sa vista» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
əmpέndɾə (or., Maó); ampéndɾe (occ., val.); əmpɾə́ndə (mall.); əmpə́ndɾə (Ciutadella). La grafia emprendre no respon a la pronúncia real de cap dialecte català; esforçant-se per pronunciar literàriament, es dirà: əmpɾέndɾə (Barc.); empɾéndɾe (Val.); əmpɾə́ndɾə (Palma).
    Conjug.:
segons el model prendre.
    Etim.:
del llatí vulgar *imprehendere, mat. sign. I i II.