DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMPRENEDOR, -ORA adj.
Dotat d'iniciativa i coratge per a emprendre accions difícils; cast. emprendedor. Lo Sanglier era molt valent e forts caualler, brau e molt ardit e gran emprenedor, Curial, ii, 101. La ciutat de Barcelona, com a precípua, és stada emprenedora de gestes, doc. a. 1461 (RLR, l, 335). L'avíem conegut sapat, robust, emprenedor, Massó Croq. 130.
    Fon.: əmpɾənəðó (Barc., Palma); empɾeneðóɾ (Val.).
    Etim.: derivat de emprendre amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. EMPRENEDOR, -ORA adj.
Que ha d'emprendre's. «Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys».
    Etim.: derivat de emprendre amb el sufix -dor (< llatí -tōriu).