DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPRENYAR v. tr.
|| 1. Fecundar, fer prenys una femella (dona o animal); cast. empreñar, embarazar. Si negú ab no vèrgen forçadament jaurà et emprenyar-la-ha, Ordinacions segle XIII (Anuari IEC, i, 389). L'hom qui emprenya la fembra fornicant ab ella, Eximenis Lux. 8. Jesuchrist tots dies emprenya la Església, Sermons SVF, i, 121. Molt més que los vells los jóvens emprenyen | si'l loch en la dona se troba dispost, Proc. olives 1941. Les amors muntaren en tant que'l dit en Grifa emprenyà la donzella, Tomic Hist. 94. a) refl. Esser fecundada; concebre (una femella); cast. embarazarse. A la qual dona anà dir que ella li daria a menjar coses per les quals se poria emprenyar, Llull Felix, pt. vi, c. 4. E aquella s'emprenyà de hun fill, Desclot Cròn., c. 104. Si les fembres se podien indiferentment emprenyar de tothom... no podrien nodrir los infants, Eximenis Lux. 7. E si per ventura no's poden emprenyar, fan semblant que sien parteres, Metge Somni iii. Feu-se emprenyar a un bergant, Spill 3242.
|| 2. (en el llenguatge familiar i grosser) Enutjar, molestar molt; cast. empreñar, cargar, jorobar. «Aquestes paraules teves m'han emprenyat molt».
    Loc.
—Emprenyar la gata: entretenir o dilatar un assumpte, diferir-ne la resolució (Val.).
    Fon.: əmpɾəɲá (or., bal.); ampɾeɲá (occ.); empɾeɲáɾ (val.).
    Sinòn.: prenyar, omplir.
    Etim.: del llatí impraəgnare, mat. sign. || 1.