DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMPRESONAR v. tr.
Posar dins la presó; per ext., tancar en lloc o situació d'on és difícil sortir; cast. aprisionar, encarcelar. Com afferma hom impossíbol cosa esser dia de resurrecció..., adoncs empresona hom son enteniment, per la qual presó no pot hom aver conexensa del dia de resurrecció, Llull Cont. 291, 9. Les tres donzelles... s'entristaven e's desconsolaven en la forest on eren empresonades, Llull Cont. 355, 29. Vos delliurareu e traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija, Villena Vita Chr., c. 7. Ab cadenes de roses | l'amor empresonà mon esperit, Cases A., Poes. 121.
    Fon.: əmpɾəzuná (Barc.); ampɾezoná (Ll.); empɾezonáɾ (Cast., Al.); empɾesonáɾ (Val.); əmpɾəzoná (Palma).
    Etim.: derivat de presó.

2. EMPRESONAR v. tr.
Coagular la llet, la sang, etc. (Garrotxa, Empordà); cast. cuajar.
    Fon.: əmpɾəzuná (or.).
    Var. form.: empresorar.
    Etim.: derivat doble de pres («llet presa» =llet cuallada).