DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPUDEGAR v. tr.
|| 1. Omplir de pudor; cast. apestar. «Aqueixa estable empudega tota la casa». «Has empudegat el teu quarto d'olor de benzina». Estavan salpicats de munts de fems que empudegavan l'atmòsfera, Oller Pil. Prim. 180. Un núvol de fum que m'empudegava, Ruyra Pinya, ii, 110.
|| 2. fig. Infestar, propagar una malaltia (Camp de Tarr.); cast. infestar.
|| 3. fig. Importunar, molestar amb excés de xerrameca, de demanar, etc. (or., occ., val.); cast. apestar, cargar. «M'ha empudegat aquest home amb les seves històries!»
    Fon.: əmpuðəɣá (or.); ampuðeɣá (occ.).
    Sinòn.: empestar, entabanar.
    Etim.: d'un verb llatí *imputicare, mat. sign. || 1, o més probablement formació derivativa catalana damunt el radical de pudir, pudor, etc.