Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enaiguar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENAIGUAR v. tr.
|| 1. Posar dins aigua. Que nuyll hom no trasqua lin o quànem de la aygua qui y fos mès per aneygar, doc. segle XIV (RLR, xv, 42). Un feix de cànem aneyguat, doc. a. 1523 (Alós Inv. 32).
|| 2. Aigualir, posar aigua; cast. aguar. «Aquest vi l'han enaiguat i li han llevat tota la força» (Empordà, Eiv.). Aquesta és una manera d'ome qui tasta vi e'l vol enayguar, car aquels qui tasten vi e'l volen enayguar, volen saber si és enayguat o fort primerament, Jaume I, Cròn. 382. La aygua que resta a la bota o vexell corromp lo vi, y axí se fan las botas sabolencas o tenint vi molt enayguat, Agustí Secr. 99. Enaiguar-se una terra: posar-s'hi moll, abeurar-se de ploure massa. Fira enaiguada: fira que no es pot fer perquè plou molt (Empordà). Especialment: a) Regar les terres (Empordà). Si els horts es moren de set, haureu de cercar qui els enaigüi, Pous Nosa 138. b) Enaiguar-se els ulls: omplir-se de llàgrimes. Mos ulls s'enaiguaren; Déu meu, aquell era el paisatge que jo enyorava!, Ruyra Parada 83.—c) fig. Fer perdre virtut. Vos preservau que peccat no l'enaygua qui us és devot, Trobes V. Maria [201].
|| 3. refl. Constipar-se una bèstia cavallina, contraient-se-li els músculs de les extremitats, per massa fatiga o beure; cast. aguarse. Los caualls... quant se enayguen los romanen les corones grosses, Dieç Menesc. ii, 61. Per caval enayguat que no li qual àls fer e serà de fet gorit, Flos medic. 60 vo.
|| 4. refl. Patir d'enaiguament; migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o animal, generalment per desig de menjar allò que ha vist menjar a un altre, per enyorança del mamar, etc. (pir-or., or., occ.). «No mengis davant d'aquest nen, perquè s'enaiguaria». Pengen el morralet a la mula, fent-ho simultàniament els demés que tenen llurs animals estacats per allà a la vora, del contrari s'enaigarien, Catllar 25-12-20. Fer enaiguar: fer enveja o enyorança. Si'l vis te fay doler e vols massa parlar, | cayla e vay jaser e fay l'autr' enayguar, Guill. de Cervera, Proverbis (Rom., xv, 31).
    Fon.:
ənəјɣá (pir-or., or.); anaјɣá (occ.).
    Etim.:
del llatí in-aquare, mat. sign. || || 1, 2.