Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enamorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENAMORAR v. tr.: cast. enamorar.
|| 1. Inspirar amor. Evast los recontà la divinal benedicció qui havia enamorat son fill Blanquerna com anàs esser ermità, Llull Blanq. 7, 1. Per ço que'ls pogués enamorar de Déu, lur recomptaua la glòria damunt dita, Llull Gentil 289. Son pensament remunta y anemora [sic] | endret d'aquells hon viua amor centilla, Scachs d'amor.
|| 2. per ext., Agradar extremadament, produir un plaer vivíssim. Lo cor m'enamora tan rústich casal, Guiraud Poes. 45. Besa son ramatge lo cel que l'enamora, Costa Poes. 44. El cel ben serè | torna el mar més blau | d'un blau que enamora | al migdia clar, Maragall Enllà 8.
|| 3. refl. Inflamar-se d'amor. «Quan me vaig enamorar, | la rosa no era poncella; | i ara que n'és rosa bella, | sa mare no la'm vol dar» (cançó pop. Mall.). Ah Senyor qui amats tots los volers qui del vostre voler s'enamoren!, Llull Cont. 315, 7. S'esdevench que'l dit senyor rey... enamorà's de una gentil dona de Muntpesller, Muntaner Cròn., c. 3. Mare de Déu, hages mercè de mi | e fes-m' esser de tu enamorat, Auzias March, cx. La primera volta que yo't viu yo m'enamorí de tu, Esteve Eleg. Se apparellaren per esser al torneig... alguns barons qui eren enamorats de Viana, Paris e Viana, 4. Per ext., a) Prendre's gran plaer d'una cosa, sentir-hi una atracció irresistible. Els lluers, sobretot, s'enamoraven talment del nostre arbret, Ruyra Parada 64.
    Refr.
—a) «Guardau-vos de fadrina que s'enamora de coll i corbata» (Men.).—b) «L'ase d'En Mora, de tot s'enamora»: es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves (Cat., Bal.).—c) «Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes»: es diu dels qui, podent triar una cosa bona o bella, s'agafen amb una de lletja o dolenta (Cat., Mall., Men.).
    Fon.:
ənəmuɾá (pir-or., or.); anamoɾá (occ.); enamoɾáɾ (val.); ənemoɾá (mall.); ənimuɾá (or., men.); animoɾá (Ándorra).
    Etim.:
del llatí *inamorare, mat. sign.