DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENARDIR v. tr.
|| 1. Excitar fortament a l'acció; cast. enardecer. Donchs en manar no us cal molt enardir; | tot se farà lo que serà manat, Auzias March, xlviii. Qui donchs podrà enardir-nos, com feyen devegades, | tot repassant la gesta que sembla de gegants?, Collell Flor. 4.
|| 2. Accelerar, impulsar. «Aquesta pluja i els bons dies de la primavera enardiran la crescuda dels pèsols» (Ll., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: ənəɾðí (Barc., Palma); enaɾðíɾ (Val.).
    Etim.: del llatí *in-ardere, ‘encendre’.

2. ENARDIR v. refl.
Gosar, atrevir-se; cast. atreverse, osar. Me son enardit de entrar en tan gran obra com aquesta, Llull Cont. 100, 29. Lo rey havia mort los altres savis per ço com... d'ell a blasmar e reprendre s'eren enardits, Scachs 114.
    Etim.: de ardir, amb el prefix en-.