DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENARTAR (i dialectalment ennartar). v. tr.
Fascinar, fetillar; captivar la voluntat d'algú pel plaer o per altre procediment; cast. hechizar, fascinar, encantar. «Les serps ennarten» (Peralada). «Es un home que ennarta» (Llofriu). Aquesta noia... que feia aquell goig que enartava, tan grassoneta!, Ruyra Pinya, i, 163. El canvi no podia ésser més satisfactori; En Temme n'estava enartat, Ruyra Pinya, ii, 207. La nena, a través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada, Víct. Cat., Mare Bal. 34.
    Fon.: ənəɾtá (or.); ənnəɾtá (Empordà).
    Etim.: derivat de art amb el prefix en-. Enartar significa, doncs, originàriament ‘dominar per art (diabòlica o d'encantament)’. La forma ennartar és curiosa per la duplicació de la n, que li dóna l'aspecte d'un mot format damunt un primitiu nart. No és aquest l'únic cas de tal duplicació: en el català oriental es troben formes anàlogues, com ennarcar per enarcar, ennamorar per enamorar, ennasprar per enasprar, ennastar per enastar, etc. La duplicació prové d'una confusió entre els prefixos en- i a- en el català oriental; mots com en-artar han estat interpretats per certs individus com a-nartar; així el verb derivat de art és romàs convertit en derivat d'un imaginari nart, i tornant-li aplicar el prefix en-, han resultat les formes amb doble nn.